Museus de Sitges

Els dos Grecos del Cau Ferrat són objecte d’un estudi tècnic

beta — Tue, 18 Jun 2013 09:12:20 +0000

Museus de Sitges i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) han iniciat un exhaustiu estudi de les dues obres de Domenikos Theotokopoulos, El Greco, per tal de conèixer el procés i les característiques que va utilitzar el genial pintor en la seva creació. El resultat d’aquests treballs –que es duen a les instal·lacions de Montjuïc, les més completes que hi ha a Catalunya– s’exhibirà en una mostra a la nova sala d’exposicions que ha incorporat el Cau Ferrat amb la nova reforma, ubicada a Can Rocamora. L’any vinent es commemora el 400 aniversari de la mort de l’artista cretenc.

Les llàgrimes de Sant Pere i Magdalena penitent amb la creu són dues de les joies del Cau Ferrat. Van ser adquirides per Santiago Rusiñol i portades des de l’estació al Cau Ferrat en una cèlebre processó cívica el 4 de novembre de 1894 amb la participació d’una llarga llista d’artistes i escriptors arribats d’arreu del país. Des d’aleshores, han estat estretament vinculades al fons del Cau Ferrat, tant quan era el taller de Rusiñol, com quan va obrir com a museu públic, el 1933.

Els treballs iniciats en aquests dos olis son inèdits en les obres del Cau Ferrat. És la primera vegada que es realitza un estudi d’aquesta mena a les col·leccions del museu sitgetà. Els treballs duts a terme pels especialistes del MNAC aborden un estudi complet de les dues obres: radiografies, fotografies de llum rasant i ultraviolada, així com estudis estratigràfics. Els estudis permetran poder estudiar les capes pictòriques i veure quin tipus de materials es van emprar per a la seva realització.

Magdalena penitent amb la creu va ser intervinguda el 1934, poc després de l’obertura del Cau com a museu públic. Quan va ser adquirida per Rusiñol, l’obra presentava alguns desperfectes, que van ser restaurats.

El MNAC ha aprofitat aquest projecte per a estudiar també els tres Grecos que té a les seves col·leccions i conèixer amb major detall els processos utilitzats per l’artista en les seves obres.

Museus de Sitges acull la setena Festa de la Poesia

beta — Mon, 17 Jun 2013 16:11:36 +0000

Els Museus de Sitges tornaran a ser, un any més, un dels escenaris principals de la Festa de la Poesia de Sitges. El certamen, que tindrà lloc de divendres 28 a diumenge 30 de juny, arriba a la seva setena edició plenament consolidat i amb l’assistència de poetes de renom en la llista de convidats d’enguany, com Vicenç Villatoro, Josep Maria Sala-Valldaura, Jordi Llavina, Miquel Desclot, Leticia Luna, Christelle Enguix i Jordi Julià. Tots ells prendran part de l’ampli i variat programa d’activitats previst per a tot el cap de setmana, en què se’ls retrà un homenatge lúdic i popular per la seva aportació creativa a la poesia.

En aquest sentit, un dels actes més esperats és el diàleg poeticomusical que es farà divendres a la nit al Saló d’Or del Palau Maricel, en què també hi intervindrà el duet format per la cantant de jazz Andrea Motis i el director de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro. El recital, especialment dedicat als set poetes convidats en aquesta edició de la festa, es completarà amb la ja habitual lectura integrada a càrrec de joves poetes, que en aquesta ocasió seran Anna Gual, Marçal Font i Sílvia Bel.

El Museu Romàntic també serà escenari d’una altra activitat de la Festa: dissabte a les 19 hores el mag Pau Segalés i el polifacètic artista Florenci Salesas uniran imatge, música i il·lusionisme per a teixir un espectacle basat en l’obra i figura dels poetes convidats.

Inspirada en els aires noucentistes de la Festa de la Poesia que Sitges va acollir el 1918, el festival va néixer l’any 2007 amb la voluntat de reconèixer la tasca dels poetes allunyant-se de les formalitats acadèmiques i solemnes. La idea és convidar set poetes (sis dels quals en llengua catalana) perquè passin un cap de setmana sencer a Sitges i gaudeixin d’un merescut tribut en forma de sorpreses i detalls relacionats amb les seves obres. La Festa està dirigida i coordinada pels poetes sitgetans Cèlia Sánchez-Mustich i Joan Duran.

Últimes oportunitats per apuntar-se a les visites guiades del Palau Maricel

beta — Thu, 13 Jun 2013 14:59:09 +0000

Les visites guiades dels diumenges al Palau Maricel arriben a la seva recta final. Després de mig any obert al públic, amb rècord d’assistents inclòs, l’última sessió d’aquest curs tindrà lloc el proper 30 de juny. Fins aleshores, el públic encara disposa de tres caps de setmana per conèixer en profunditat i des de dins una de les joies més preuades del patrimoni artístic de Sitges. L’itinerari, que comença a l’entrada del Racó de la Calma, repassa la història centenària de l’edifici, i a més també aporta tota mena de dades i anècdotes sobre els seus impulsors i la societat d’aquella època.

La bona acceptació que han tingut les visites guiades ha provocat que els dos torns que s’organitzen cada diumenge (el de les 12h en català i el de les 13h en castellà) sempre estiguin plens. El públic majoritari és el català, que aprofita per passar la resta del dia a Sitges, tot i que també hi abunden els turistes russos, francesos i d’altres punts de l’Estat. En tots els casos, la tipologia també és molt variada: des de parelles joves i famílies amb fills petits, fins a grups de jubilats o estudiants que estan de viatge de final de curs.

Les entrades es poden reservar trucant al 93 894 29 69 o, una estona abans de cada visita, al mateix Palau Maricel. Cadascuna inclou una copa de cava i costa 4 euros, tot i que també hi ha l’opció de pagar-ne 6’50 i adquirir el paquet combinat, que també permet visitar el Museu Romàntic i la Fundació Stämpfli. A partir del 30 de juny, quan finalitzin les visites guiades dels diumenges, els interessats podran seguir visitant el Palau Maricel dins el programa de Sitgestiu Cultural.

Els tresors dels Museus de Sitges es promocionen a Barcelona junt amb el patrimoni de tot el Penedès

beta — Wed, 12 Jun 2013 10:43:49 +0000

Les reproduccions gràfiques d’algunes de les obres més significatives dels museus Cau Ferrat, Maricel de Mar i Romàntic s’exposaran durant aquest cap de setmana a Barcelona en el marc d’un acte promocional per reivindicar la riquesa vinícola, turística i cultural de les comarques del Penedès. Els tres museus sitgetans compartiran espai amb altres centres museístics del territori, com la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova, el Vinseum de Vilafranca o el Museu de Puntes de Coixí de l’Arboç.

Sota la denominació El Penedès a Barcelona i amb el segell de l’Acadèmia Tastavins, la mostra tindrà lloc del 14 al 16 de juny al passeig Joan de Borbó de la capital catalana. A més de l’exposició de peces de museu, també s’hi farà una mostra de vins, una altra de fotogràfica, actuacions d’escoles de música i de grups reconeguts del mapa musical català, conferències sobre la història del Penedès i el seu encaix a Catalunya, una actuació castellera i una cercavila de gegants i bestiari popular.

Tots aquests actes lúdics i festius s’acompanyaran d’informacions reivindicatives per conscienciar la ciutadania sobre els seus hàbits en relació als productors del país. De fet, segons les dades de l’Acadèmia Tastavins, més del 70% del vi que es consumeix a Catalunya no és català. I encara es compra més vi a la Rioja (20 milions d’ampolles) que el que es produeix, per exemple, al Penedès (17 milions). En l’àmbit cultural, l’objectiu és donar a conèixer els museus de les comarques penedesenques a les aproximadament 300.000 persones de l’àrea de Barcelona que cada cap de setmana fan escapades sense un destí prefixat.

Fortuny i Gaudí protagonitzen una nova sortida cultural de Museus de Sitges

beta — Tue, 11 Jun 2013 11:28:32 +0000

La commemoració del 175è aniversari del naixement del pintor Marià Fortuny (Reus, 1838 – Roma, 1874) és el punt de partida de la propera sortida cultural de Museus de Sitges. Prevista per dissabte 6 de juliol, el programa de la jornada comença amb una visita a l’exposició Fortuny, el mite, amb la qual Reus –la seva ciutat natal– ha volgut homenatjar l’artista. La mostra ressegueix la trajectòria pictòrica de Marià Fortuny a través d’una quarantena d’obres està considerada com la més completa que s’ha fet mai al voltant de la figura del pintor reusenc.

La sortida cultural també contempla la visita al Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata, de Lluís Domènech i Montaner, que conserva íntegrament la seva riquesa decorativa i, encara avui, és una de les joies modernistes menys conegudes de l’arquitecte. Finalment, els assistents també podran accedir al centre d’interpretació dedicat a Antoni Gaudí, que permet descobrir els secrets del geni i les claus de la seva arquitectura mitjançant les tècniques expositives més modernes.

El preu global de la sortida és de 56 euros per persona, en què s’inclou les entrades als tres espais museístics, les visites guiades, el dinar i l’autocar. Tots els interessats poden fer la seva reserva trucant al 93 894 03 64. El nombre mínim d’inscrits per a programar la sortida són 30 persones.

El Cau Ferrat recupera uns vitralls que va retratar Santiago Rusiñol

beta — Fri, 07 Jun 2013 07:23:04 +0000

La Sala del Brollador del Cau Ferrat ha recuperat els cinc vitralls que Santiago Rusiñol va retratar en una obra de 1894 i que van ser retirats fa una cinquantena d’anys. Les obres de reforma del Cau han permès la recuperació i restauració d’aquests cinc medallons de 32 centímetres de perímetre cadascun, que ja han estat instal·lats als finestrals d’un dels espais més rellevants del Cau.

Els cinc medallons representen motius florals i naturals i són anteriors al Modernisme. Rusiñol els va instal·lar als finestrals de la Sala del Brollador, quan es va construir el Cau Ferrat. Ja el 1894 apareixen a l’obra Maria Rusiñol, al Cau Ferrat, on l’artista va retratar la seva filla just davant els vitralls. Al costat de la nena apareix el paravent japonès datat dels segles XVIII-XIX i que va constituir la Peça del Mes de la setmana passada.

Els cinc medallons van retirar-se de la sala fa prop de cinquanta anys i van passar als magatzems dels Museus. El projecte de reforma del Cau Ferrat finalment aplicat, que persegueix i afavoreix la protecció dels elements patrimonials, n’ha permès la recuperació. Les cinc peces han estat col·locades al centre dels vitralls dels finestrals, a la façana marítima del Cau.

El procés de restauració de les cinc peces ha estat realitzat als tallers de Vitralls Bonet, conjuntament amb la resta de vitralls de l’edifici. La tasca duta a terme ha estat artesanal i ha estat objecte d’un acurat i precís treball de recuperació, amb l’objectiu que els medallons tornessin a exhibir-se al lloc on eren fa 120 anys. Per assegurar-ne la conservació d’aquests i la resta de vitralls, el projecte de reforma del museu ha aplicat mesures de protecció dels finestrals a través de filtres i càmeres que neutralitzen l’impacte del mar i la llum.

L’oli Maria Rusiñol, al Cau Ferrat és l’única pintura on Rusiñol va retratar amb una certa panoràmica el Cau Ferrat. La imatge, al fons de l’obra, de la seva filla il·lustra els dies que la nena jugava al Cau amb altres petites del barri com Teresa Mirabent Planas (retratada a la Nena de la clavellina, de Rusiñol), Rosa Muntané Sardà o la nena Parcerisas.

‘La processó de Corpus’, de Mas i Fondevila, al Museu Romàntic

beta — Thu, 06 Jun 2013 07:28:04 +0000

La Sala Diorames del Museu Romàntic mostra fins diumenge dia 9 l’oli La processó de Corpus (1887), d’Arcadi Mas i Fondevila. L’oli, que forma part del fons del Museu Maricel, s’exhibeix a la primera planta del Romàntic des de dijous de Corpus, amb un protagonisme especial.

La processó de Corpus escenifica la processó religiosa de Corpus, amb la Custòdia aturada al carrer Parellades. Mas i Fondevila va retratar alguns edificis del Sitges de l’època, però fent-hi algunes excepcions de perspectiva i situació. Mas i Fondevila hi va voler aportar emotivitat i sensibilitat a l’escena. En l’obra hi apareix també la imatge d’un Ecce Homo que actualment hi ha al santuari del Vinyet.

Paral·lelament, Museus de Sitges ha participat a Corpus amb l’organització de dos tallers infantils: L’art de la catifa i Pintem flors, en els quals els nens i nenes han tingut l’oportunitat de dibuixar els traços d’una catifa de flors que s’elaborarà l’any vinent i decorar les reixes de l’Ajuntament amb flors de cartró.

‘La Bohème’ es representarà al Sitgestiu Cultural

beta — Tue, 04 Jun 2013 16:20:11 +0000

La Bohème, una de les òperes més emblemàtiques i populars, es representarà aquest estiu, en petit format, al Palau Maricel. La peça de Giacomo Puccini, formarà part del programa de Sitgestiu Cultural, que omplirà la cartellera cultural de la vila amb un seguit d’activitats variades, com concerts, recitals, representacions escèniques o rutes culturals, entre d’altres propostes. La Bohème serà un dels actes rellevants del Sitgestiu Cultural, però no pas l’únic, ja que el programa –que es presentarà les properes setmanes– inclou diferents i sorprenents novetats adreçades a un públic divers.

El Saló d’Or del Palau Maricel serà l’escenari de la representació de La Bohème. La funció se celebrarà en quatre ocasions: els diumenges 7 i 21 de juliol i 4 i 18 d’agost. La interpretació anirà càrrec d’Operailica, el grup que habitualment realitza les funcions d’òpera de Sitgestiu Cultural.

La funció de La Bohème serà en format butxaca, on els cantants seran l’element central de la funció. L’obra de Puccini és un llibret en quatre actes ambientat en el París de 1830, que narra el dramàtic amor entre la modista Mimì i el poeta Rodolf. Es va estrenar a Torí el 1896.

La Bohème conviurà en el Sitgestiu Cultural amb una òpera, Rigoletto, de Giuseppe Verdi, que torna al Saló d’Or per tercer any, després de la bona acollida els estius de 2010 i 2012. Rigoletto es representarà també els diumenges al vespre; en aquest cas, el 14 i 28 de juliol i l’11 i 25 d’agost. La interpretació també anirà a càrrec d’Operailica, el mateix grup que representarà La Bohème i que ja la va protagonitzar en les anteriors edicions.

L’òpera de butxaca al Saló d’Or constitueix una excel·lent oportunitat per a veure aquestes rellevants funcions a preus populars.

Maig 2013 | Paravent japonès representant una comitiva de daimyō gyōretsu

beta — Tue, 04 Jun 2013 09:03:16 +0000

- Paravent japonès representant una comitiva de daimyō gyōretsu.
- Segles XVIII-XIX.
- Mixta (paper i teixit).
- 64 x 155,6 centímetres.
- Col·lecció Santiago Rusiñol. Museu Cau Ferrat, Sitges (número d’inventari 32.052).

L’any 1603, finalitzada la batalla de Sekigahara (1600), Tokugawa Ieyasu, el primer shōgun de la Casa Tokugawa, es va erigir com a nou cap militar del Japó. Feia dècades que el país estava sotmès a guerres contínues de clans familiars que lluitaven per defensar i preservar, o ampliar el seu poder i no va ser fins aleshores que es va iniciar un llarg període d’estabilitat i de pau interna.

A fi de mantenir el control i l’ordre al país, i alhora evitar cap revolta o alçament militar, els Tokugawa van traslladar la capital a Edo, l’actual Tòquio, punt ben allunyat de l’antiga Kyoto, on residia la família imperial. L’any 1635 Tokugawa Iemitsu, nét de Tokugawa Ieyasu, va establir un sistema de control dels senyors feudals (daimyō), especialment d’aquells que havien sigut rebels o prèviament havien lluitat contra els Tokugawa. Aquesta política de control, coneguda com a sankin-kōtai, i similar a la imposada pel rei Lluís XIV des del Palau de Versalles, requeria que els daimyō es traslladessin periòdicament a Edo amb els seus extensos seguicis per tal de prestar servei feudal, i haguessin de deixar esposa i família a la capital. A la pràctica, a partir de 1635 i fins al 1862, els daimyō es van veure forçats a alternar anualment les seves residències habituals, repartides per tot el territori japonès, amb la residència a Edo. Mentrestant, els centenars i milers de persones al servei de cada un d’aquests senyors van donar vida a Edo com a nova capital, no només política, sinó també comercial. Ràpidament, Edo es va transformar, i aquell petit poble pescador va esdevenir una de les metròpolis més grans del món.

El viatge anual dels daimyō, que creuaven el país amb tot el personal i equipatge per canviar temporalment de residència, de la regió d’origen a la capital, va esdevenir un tema freqüentment representat a l’art dels segles XVII, XVIII i XIX. Les dimensions d’aquestes comitives estaven estipulades en funció de la quantitat de koku (1 koku equivalia a una collita d’uns 150 quilos d’arròs) que cada feu (han) era capaç de produir. La comitiva d’un feu de 10.000 koku (el mínim per ser considerat han) la formaven uns tres o quatre homes a cavall i una cinquantena de persones més, mentre que a mitjan segle XVIII un han de més de 20.000 koku portava més de quinze cavalls i més de quatre-centes persones. Feus com el de Kaga, un dels més grans del país, viatjaven amb unes comitives d’entre 3.000 i 4.000 persones, amb unes despeses que, en ocasions, superaven el 30% de tot el pressupost de la regió.

Les extenses comitives feudals, d’anada o de retorn d’Edo, van aparèixer amb freqüència com a tema principal, o també com a motiu anecdòtic dins de l’art japonès. Un exemple el tenim amb el paisatge d’Utagawa Hiroshige de la sèrie Tōkaidō gojūsan tsugi (1833-1834) que va adquirir Santiago Rusiñol. L’estampa de Hiroshige mostra un dels passos del Tōkaidō, la principal via que unia Kyoto i Edo, just en el punt on els viatgers havien de creuar el riu Ōi, i centra la mirada en l’espectacle de la naturalesa, situant els homes de la comitiva a mercè de la natura. Això mateix és el que representa el paravent japonès conservat al Cau Ferrat, en el qual l’escena se centra exclusivament en mostrar un dels anomenats daimyō gyōretsu, és a dir, els viatges que els daimyō es veien obligats a fer per requeriment del sistema sankin-kōtai.

Aquest paravent japonès el formen dos batents, amb una composició que es desplega horitzontalment sobre una superfície daurada neutra d’on hi sobresurten, a manera de baix relleu, els diversos personatges del seguici fets amb paper i teixit. Una observació atenta de l’escena permet descobrir un total de quaranta-dues persones, algunes d’elles amb l’emblema familiar (mon) ben visible, d’entre les quals destaquen dos homes a cavall i, al centre de la composició, un palanquí, on probablement hi viatja el daimyō, amb l’emblema heràldic de la família Tokugawa reproduït a la part frontal. La composició mostra de manera simplificada i reduïda una comitiva més extensa. Envolta l’escena un fris de teixit amb motius de libèl·lules, granotes i papallones, propi de l’estètica tradicional del període Edo. D’altra banda, durant la seva restauració, van aparèixer darrera del marc diversos fragments de paper japonès enganxats amb antigues anotacions comercials.

Com en el cas de les cinc estampes ukiyo-e conservades, aquest paravent és una mostra de l’evident interès que Santiago Rusiñol i el seu entorn artístic de joventut i maduresa van tenir per l’art del Japó, descobert a mitjan segle XIX i difós a Catalunya, especialment a l’entorn d’Els Quatre Gats, a finals del vuit-cents. Rusiñol havia tingut ocasió d’observar l’art japonès durant la dècada de 1880, durant els primers anys de difusió del japonisme a Barcelona. Tanmateix, és probable que la peça hagués estat comprada durant les estades intermitents a París entre 1889 i 1894, on va poder compartir l’entusiasme per l’art japonès que, ja aleshores, sentia de forma especial Miquel Utrillo. Per exemplificar aquest fet, només hem d’observar una de les primeres pintures del Cau Ferrat, Interior del Cau Ferrat amb la nena Maria Rusiñol, datada el 1894, any en què Rusiñol va enllestir les obres d’adequació de l’edifici per convertir-lo en residència d’estiu. L’obra ens permet veure com, originalment, el paravent havia estat adquirit sense marc i l’artista el va situar en un lloc d’honor, a la sala del brollador gòtic del Vinyet, acompanyant les vistes al mar, col·locant-lo sobre un suport específic que permetia mostrar el paravent desplegat. La mateixa pintura és un bon exemple per veure com Rusiñol va mirar l’art japonès amb ulls d’artista modern, tot extraient recursos formals innovadors, com ara noves composicions, o bé l’ús de la perspectiva elevada, ben present a les estampes de la seva col·lecció.

Ricard Bru

El Palau Maricel rep el distintiu SICTED de qualitat

beta — Thu, 30 May 2013 17:40:27 +0000

El Palau Maricel ha rebut el distintiu del Sistema Integral de Calidad Turística en Destinos (SICTED) que l’acredita com a espai museístic de primera qualitat i que aposta per l’excel·lència. El guardó el lliura la secretaria general de Turisme de la Diputació de Barcelona en representació de l’Instituto de Turismo de España i de la Federación Española de Municipios y Provincias. El Palau Maricel ha obtingut aquest reconeixement cada any des del 2010 com a espai ideal per a celebrar-hi congressos i reunions. L’objectiu del Consorci del Patrimoni de Sitges és que la Fundació Stämpfli – Art Contemporani l’assoleixi en la propera convocatòria, que serà la primera a la qual s’hi presentarà.

Sitges és, amb 28 certificats, un dels municipis catalans més reconeguts d’aquest 2013 pel sistema SICTED. Entre altres, l’han obtingut l’Oficina d’Atenció Turística, el Sitges Convention Bureau, el servei de platges, la Policia Local i diferents empreses de la vila, la majoria de les quals estan vinculades al sector turístic. A la comarca, el certificat s’obté a través de l’agència de desenvolupament Node Garraf.