Museus de Sitges

Nova sortida cultural, per veure ‘Llibertat’, de Santiago Rusiñol, al Teatre Nacional

beta — Tue, 21 May 2013 10:26:29 +0000

Museus de Sitges ha posat a la venda les entrades per assistir a la seva propera sortida cultural. En aquest cas, es tracta de la representació de l’obra Llibertat, de Santiago Rusiñol, al Teatre Nacional de Catalunya. La funció serà divendres 24 de maig a les 20 hores i les places es poden sol·licitar trucant al 93 894 03 64.

L’obra Llibertat narra com la tornada d’un americano al seu poble natal canviarà per sempre més les vides dels seus vilatans. I és que amb ell hi arriba en Jaumet, un nen negre que és adoptat per la població. D’una banda, com a mostra de la seva suposada tolerància. Però, de l’altra, també com a atracció de fira. Mentre en Jaumet és un nen inofensiu, el poble s’omple la boca de paraules com fraternitat, progrés i llibertat. Però quan en Jaumet es fa gran, i li sorgeixen inquietuds i sentiments propis de l’edat, el que abans era un divertiment comença a ser vist com una amenaça.

Tot i no ser el text més conegut de Santiago Rusiñol, Llibertat és una de les seves obres més ben valorades. Té el mèrit immens d’avançar-se al seu temps i de proposar, amb un esperit liberal, un debat que preval avui dia: el racisme i la profunda hipocresia que, a l’hora de la veritat, encara s’amaga sota els fonaments de la mentalitat occidental.

Bona participació en els actes del Dia Internacional dels Museus

beta — Mon, 20 May 2013 11:26:44 +0000

Les cinc activitats convocades per Museus de Sitges amb motiu del Dia Internacional dels Museus van atreure una àmplia i variada participació. El programa tenia com a objectiu arribar a públics diferents a través d’una proposta multidisciplinar, que permetés abordar els museus i el patrimoni des de diferents perspectives.

Per aquest motiu, l’agenda del Dia Internacional dels Museus a Sitges va incloure presentacions de llibre, concert de cant coral i visita a les diferents instal·lacions que gestiona el Consorci del Patrimoni de Sitges.

Amb motiu de la commemoració, divendres es va mostrar l’avançat estat de les obres de reforma del Cau Ferrat als mitjans de comunicació. Periodistes de la comarca i de Barcelona van poder visitar el Cau per dins i comprovar els treballs de recuperació del patrimoni que ja s’han dut a terme, com és el cas de la restauració dels vitralls, ceràmiques i elements de fusteria.

L’activitat de divendres va ser intensa, ja que, a més, dels mitjans, el Cau es va obrir al personal de Museus de Sitges, que també va tenir l’oportunitat de veure la com avança la reforma, que culminarà la propera tardor. A la tarda, l’atenció es va traslladar al Palau Mariel, on el galerista Artur Ramon va presentar el llibre Nada es bello sin el azar, en una conversa que va protagonitzar amb la directora de Museus de Sitges, Vinyet Panyella sobre literatura i art. A continuació, la coral Sitges Canta! va omplir de gom a gom el Saló d’Or amb el seu recital A gift.

L’endemà, el Museu Romàntic i la Fundació Stämpfli – Art Cotemporani van obrir les portes de franc, com és costum cada 18 de maig per a commemorar el Dia Internacional dels Museus. A la tarda, una vintena d’infants van participar en la ruta guiada del Romàntic, que hi va parar especial atenció a la col·lecció de nines de Lola Anglada. També el mateix dissabte, al vespre, una setantena de persones es van sumar a la visita guiada del Palau Maricel. L’elevat nombre de participants va obligar a repartir els assistents en dos grups.

El diari Ara va commemorar el Dia dels Museus amb un article signat per Vinyet Panyella, Els museus i el sentit d’Estat, que analitza el paper d’aquestes institucions en la nova Catalunya.

El Cau Ferrat recupera el seu esplendor patrimonial

beta — Fri, 17 May 2013 11:59:54 +0000

La reforma del Cau Ferrat ha permès restaurar i recuperar el seu important i valuós fons patrimonial. El projecte de reforma del museu entra ara en la darrera fase. Un cop culminades les actuacions d’obra de l’edifici, en les properes setmanes es realitzaran les intervencions tècniques, destinades a dotar les instal·lacions d’una estructura de climatització, enllumenat, seguretat i transmissió de dades adaptada a les noves necessitats i, sobretot, que assegurin la protecció del patrimoni. La directora de Museus de Sitges, Vinyet Panyella, ha mostrat als mitjans de comunicació, aquest matí, l’estat de les sobres, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, que es commemora demà dissabte.

El Cau Ferrat tornarà a la tardor, un cop es dugui a terme un precís treball de tornar a situar les obres en el seu lloc, de la mà d’un nou discurs museogràfic que integra les arts (arquitectura, literatura, música) i que singularitza els circuits. Aquest discurs està elaborat amb el plantejament que el Cau Ferrat torni a ser el Temple del Modernisme, que va idear Santiago Rusiñol.

Els treballs de reforma de l’edifici –així com de Can Rocamora i el Museu Maricel– s’han executat sobre la base del projecte acordat per l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona l’octubre del 2011 i que tenia com a criteri fonamental respectar, protegir, restaurar i conservar el patrimoni arquitectònic i artístic; i evitar, d’aquesta manera, les agressions al patrimoni que implicava el projecte inicial. En base a aquest projecte s’ha adoptat una política precisa i estricta de restauració i recuperació dels elements patrimonials, com els vitralls, les ceràmiques, els elements de fusteria o el mobiliari. Paral·lelament, s’han aplicat les mesures de protecció òptimes per assegurar-ne la necessària conservació de cara al futur.

Vitralls
El procés de restauració dels vitralls de la façana marítima i del carrer Fonollar ha requerit precisió, detall i visió històrica. Les obres han contemplat la restauració o consolidació de la quarantena de vidreres del Cau.

Els treballs han consistit en netejar, omplir forats (quan calia), enganxar, emplomar i soldar. Els treballs s’han dut a terme als tallers de Vitralls Bonet, responsables de la creació i restauració, entre d’altres, dels vitralls de la Sagrada Família.

Com a mesura de protecció s’hi han col·locat sistemes d’aïllament per assegurar-ne la seva conservació i evitar el deteriorament com a conseqüència dels factors ambientals (mar, vent, humitat…). Aquests sistemes disposen de filtre i blindatge, que aconsegueixen un tancament més estanc de les finestres de l’edifici.

El procés ha permès la recuperació de cinc medallons –de 32 centímetres perimetrals cadascun–, originaris dels vitralls de la Sala del Brollador. Aquests vitralls havien estat durant dècades als magatzems dels museus i han estat restaurats per a tornar-los a col·locar al lloc que ocupaven a finals del segle XIX, quan es va obrir el Cau Ferrat i com queda palès en una obra pintada per Rusiñol: Maria Rusiñol al Cau Ferrat.

Ceràmica
El Cau Ferrat disposa de 7.000 peces de ceràmica d’època, que han estat recuperades i reintegrades segons criteris avançats de conservació. El procés de recuperació ha estat exhaustiu i precís i s’ha executat en diferents fases: identificació de les patologies; restauració inicial in situ al Cau; registre i localització; desmuntatge; restauració al taller i col·locació. En molts casos, s’ha hagut d’aplicar un procés de dessalinització.

La restauració de les peces d’ofici les ha dut a terme la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, mentre que les de mostra han anat a càrrec de restauradores especialitzades, coordinades per Angélica González. Per la seva part, les peces que s’han hagut de substituir –perquè no admetien recuperació possible– o bé que han hagut d’omplir forats d’altres peces desaparegudes anteriorment han estat elaborades pel ceramista Manel Diestre.

Pintura
Al llarg dels anys, les parets del Cau Ferrat han incorporat diferents capes de pintura, fruit del manteniment que s’hi ha efectuat en cada moment. Aquesta acció de pintar periòdicament les parets va generar canvis constants en els colors originaris.

Per aquest motiu, la tria de colors per a la pintura de les parets ha estat objecte d’un estudi cromàtic específic, amb l’objectiu de trobar un equilibri entre els colors originaris de l’època de Santiago Rusiñol i els que han esdevingut representatius del Cau durant dècades posteriors.

En aquest sentit, resultarà interessant contemplar les varietats entre el conegut com a blauet o blau de Sitges, que dominarà la part d’estances de la planta inferior i el blau més cel, amb el qual finalment es pintarà la sala del despatx. Aquest blau és el mateix que Rusiñol havia retratat a la seva obra del Pati blau i ha estat fruit de diferents proves i estudis cromàtics.

Fusteria, reparació del sòl, humitats
El procés de reforma del Cau Ferrat s’ha aprofitat per a realitzar altres treballs que suposaven una agressió de l’edifici com a conseqüència del pas del temps, l’acció del mar i altres intervencions. Han consistit en l’eliminació d’humitats en el soterrani; la neteja, desinfecció i restauració de marcs i altres elements de fusteria; la reparació i reintegració de rajoles del sòl, i la recuperació i millora de diferents elements de pedra de l’edifici.

Restauració de mobles
Paral·lelament a la reforma de l’edifici, durant els darrers sis mesos s’ha dut a terme la restauració d’una trentena de mobles del fons del Cau Ferrat, de diferent format i que presentaven patologies diverses. Aquest projecte, que culminarà en les properes setmanes, s’ha executat, d’una banda, a través d’un conveni amb l’Institut de la Conservació i la Restauració Aplicada al Moble (ICRAM) i, d’una altra, en encàrrecs a tallers especialitzats.

Entre les peces restaurades hi ha la calaixera ferrandina de l’alcova de Santiago Rusiñol, quatre cadires verdes, de la Sala del Brollador que han estat presents en moltes de les pintures de Rusiñol i Casas, dues caixes de fusta noguera dels segles XV i XVI, i dos aparadors amb arcs gòtics, entre d’altres.

Condicionament de l’edifici
El projecte de reforma del Cau Ferrat contempla adaptar un espai de finals del segle XIX a les necessitats actuals, però mantenint i realçant l’esperit originari. En aquesta línia, la reforma permet dotar l’edifici de sistemes de protecció avançats:

- Implantació d’un sistema de climatització òptim per a la conservació de les obres i la comoditat dels visitants.

- Canvi en el sistema d’il·luminació, amb l’adopció d’un sistema led, que afavoreix la protecció de les obres i aconsegueix un equilibri entre qualitat i consum sostenible.

- Col·locació de mesures de protecció entre els vitralls i l’exterior, que aïllen l’interior de la temperatura i l’entrada de raigs ultraroigs i violeta, negatius per a la conservació de les obres, especialment els dibuixos.

- Supressió de barreres arquitectòniques per accedir a tots els pisos, mantenint l’estructura original i sense alterar les façanes ni les volumetries.

- Instal·lació d’un parquet al gran saló, que evita les vibracions negatives que anteriorment patia la col·lecció de vidre.

- Creació d’una senyalètica i sistemes d’informació òptims per als visitants.

- Implantació dels serveis propis d’un museu (botiga, espai d’acolliment, megafonia, sanitaris…).

Fotos de les obres

Dia Internacional dels Museus a Sitges

beta — Fri, 17 May 2013 06:59:02 +0000

Hi ha diades que capgiren, transformen i amplien la vida quotidiana amb celebracions que ens fan veure fins a quin punt les possibilitats són infinites. Quan són diades dedicades a institucions culturals com els museus sempre acabem entreveient noves possibilitats de coneixement i difusió perquè són dies en què se’ns ofereix el millor que es pot oferir i de la millor manera possible. Fa uns dies assistia a un debat organitzat per l’Associació de Museòlegs de Catalunya sobre el present i el futur dels museus d’art. Entre altres idees me’n vaig quedar una que em va semblar especialment adient: el futur serà millor que el present. I una altra: els museus han d’exercir una més gran influència social. I encara una altra: hi ha més museus que públic – que indica que no tot el públic potencial visita els museus.

Són tres idees que em permeten reflexionar ara i aquí, a la vigília de la celebració del Dia Internacional dels Museus a Sitges. Les activitats que oferim enguany integren les visites gratuïtes – de nit i amb cava Freixenet a Maricel i de dia la que es dedica a les criatures a la Col.lecció de Nines de Lola Anglada i al Museu Romàntic – amb activitats de caràcter cultural, com la presentació del llibre d’Artur Ramon Nada es bello sin el azar i el primer concert de la coral Sitges canta, que els seus integrants volen oferir al poble de Sitges.

Els Museus de Sitges han volgut incrementar notablement la seva participació en el calendari de festivitats i commemoracions de caràcter cultural i del calendari sitgetà – se’n dóna compte setmanalment a la pàgina “Museus de Sitges” d’aquest setmanari i constantment des del lloc web www.museusdesitges.cat. Un dels seus objectius és incrementar el públic visitant i el públic local en primer lloc, tant per la idea de cultura de proximitat com per la voluntat de posar a disposició de la comunitat el capital i el potencial cultural i educatiu dels nostres museus. És, una de les maneres de mostrar la vàlua i la importància del nostre patrimoni.

És important, d’altra banda, el retorn de la comunitat local als museus, no només en el sentit presencial sinó també social: que els museus comptin. Comptin per al sector turístic, per als operadors d’aquest sector, per al sector econòmic i empresarial, per a la societat, en definitiva. En els temps difícils que vivim, s’ha de creure i fer present la cultura més que mai pels valors que transmet i que representa, i els museus són cultura de primer ordre. També la influència social dels museus és un valor de cooperació i sinergia, especialment visible en les comunitats locals, on la interacció contribueix positivament en potenciar tots aquells elements que hi prenen part.

Per als Museus de Sitges el futur serà millor que el present, indubtablement, i aquest futur ja no queda tan allunyat. Aquesta setmana s’acompleix un grau més en la restauració del Museu de Cau Ferrat, que ja compta amb tot el rajolam artístic reubicat i protegit, els vitralls medievals completament restaurats i protegits, la vidriera modernista de la sala del brollador reconstruïda i protegida, la climatització discretament instal.lada, la fusteria dels arrambadors i del parquet col.locada al seu lloc i les parets pintades amb els colors recuperats que ens descobreixen tonalitats que el temps i la pols havien esborrat de les postals i la memòria. El projecte museogràfic de Cau Ferrat i Can Rocamora es troba en fase de projecte i ben aviat en fase de producció, com també els espais i mitjans interpretatius de la casa-taller de Santiago Rusiñol. Als setanta anys de la seva obertura com a museu públic, cent-vint de la inauguració del primer Cau Ferrat (1893) i als cent-dinou de la gran inaugural de 1894 coincidint amb la Tercera Festa Modernista – la dels Grecos entrant a cavall per la Vila i del certamen literari celebrat al Saló -, el Cau té prevista la seva obertura per la tardor d’enguany.

Maricel, que és objecte d’un projecte museogràfic que implica canvis conceptuals en el relat de les col.leccions, obrirà a mitjans de 2014, als cent anys de la construcció de la façana de la Torre de Sant Miquel, al baluard Miquel Utrillo.

Amb dues altres notícies que no són menors, referents a dues de les col.leccions més característiques de Sitges. L’una, la de les Nines de Lola Anglada, que el 2011 va fer cinquanta anys de la seva instal.lació al Museu Romàntic i que a hores d’ara està essent objecte d’un projecte de reubicació i reinterpretació al mateix lloc, on es guanyarà un espai dedicat a Lola Anglada i Sitges. L’altra, referent a la Col.lecció de Marineria Emerencià Roig i Raventós, el que va ser el primer museu marítim de Catalunya (juny 1936); s’ha iniciat el projecte de reinterpretació i reubicació de la col.lecció al Museu Romàntic. El futur que anem construïnt en aquest present, de vegades complicat però al capdvall un repte, ha de ser molt millor per als Museus de Sitges.

Tomasello i Asís cedeixen obres a la Fundació amb motiu de ‘Cinetik !’

beta — Wed, 15 May 2013 09:41:47 +0000

Els artistes Antonio Asís i Luis Tomasello, seleccionats a l’exposició Cinetik !, han cedit dues obres respectivament a la Fundació Stämpfli. En el cas de Tomasello es tracta d’Atmosphère chromoplastique n° 992, creada a París, ciutat on resideix l’any passat. L’obra cedida per Asís, per la seva part, arribarà en les properes setmanes a la Fundació.

Totes dues obres ingressaran al catàleg de la Fundació, format actualment per més de vuitanta obres de seixanta artistes diferents procedents de 22 països. El fons ha estat constituït en tots els casos a partir de cessions gratuïtes que els artistes, els seus descendents o galeristes han realitzat al matrimoni Pere i Anna Maria Stämpfli en la seva passió per dotar a Sitges d’un museu d’art contemporani de prestigi. Totes les obres són propietat de la Fundació Stämpfli.

Atmosphère chromoplastique n° 992 presideix la planta inferior de les instal·lacions de la Fundació (a la foto, a la dreta de la imatge), on conviu amb altres obres exposades amb motiu de Cinetik ! La resta de treballs es troben a la sala 3, mentre que l’espai 1 està format per una selecció de dotze obres del fons permanent de la Fundació. L’obra de Tomasello, de tonalitats blaques, reprodueix i repeteix formes polièdriques idèntiques, que aporten un moviment conjunt, “mentre que el color es difon a la superfície de manera subtil per reflexió”, tal com relata Serge Lemoine, comissari de Cinetik !

Antonio Asís, per la seva part, participa a l’exposició amb Cinq vibrations, una obra que genera uns curiosos efectes òptics al visitant. Asís i Tomasello són argentins, però viuen a París, on han realitzat la major part de la seva carrera artística.

Un diàleg sobre art i literatura obrirà el Dia dels Museus

beta — Mon, 13 May 2013 12:09:00 +0000

Una conversa sobre l’art, la literatura i la bellesa. D’aquesta manera començarà el proper divendres 17 la celebració del Dia Internacional dels Museus. La directora de Museus de Sitges, Vinyet Panyella, dialogarà amb el galerista Artur Ramon, autor del llibre Nada es bello sin el azar (Elba editorial), que reuneix quinze episodis sobre pintura a partir d’experiències viscudes en museus i galeries. Ramon, que és membre del Consell General del Consorci del Patrimoni de Sitges, ha obtingut una excel·lent crítica amb aquesta obra, que ha estat també en la categoria de llibres de no ficció més venuts.

El diàleg entre Vinyet Panyella i Artur Ramon –que comptarà amb la participació del públic– obrirà el programa del Dia Internacional dels Museus a Sitges. Quatre actes entre divendres i dissabte (la celebració internacional és el 18 de maig) permetran aproximar els museus i les seves col·leccions a un públic divers, tant en perfil com en edats. El mateix divendres, després del diàleg, hi haurà, també al Palau Maricel, un concert a càrrec de la coral Sitges Canta!

L’endemà dissabte, el Museu Romàntic i la Fundació Stämpfli oferiran jornada de portes obertes. A la tarda, serà el torn dels més petits, que participaran en una visita guiada pel Museu Romàntic on podran conèixer com vivia una família noble sitgetana al segle XIX i, sobretot, tindran l’oportunitat de contemplar la col·lecció de nines de Lola Anglada, que forma part del mateix museu. Al vespre, el Palau Maricel hi haurà una visita guiada.

Programa

Diàleg sobre art i literatura
En motiu de la presentació del llibre d’Artur Ramon, Nada es bello sin el azar, l’autor i Vinyet Panyella protagonitzaran un col·loqui.
Dia: Divendres 17 de maig, 18 hores
Lloc: Palau Maricel

A musical gift
Concert de la coral Sitges Canta!
Dia: Divendres 17 de maig, 19 hores
Lloc: Palau Maricel

El secret de les nines
Visita guiada per a nens i nenes pel Museu Romàntic i la col·lecció de Lola Anglada.
Dia: Dissabte 18 de maig, 17 hores
Lloc: Museu Romàntic

Visita nocturna al Palau Maricel
Amb copa de cava.
Dia: Dissabte 18 de maig, 20 hores
Lloc: Palau Maricel

Descobrint el Palau Maricel

beta — Thu, 09 May 2013 18:01:15 +0000

“Que es pot visitar?”. Aquesta pregunta sovinteja sempre que a les portes del Palau Maricel hi ha un grup que assisteix a algun esdeveniment al recinte: des de concerts fins a casaments, passant per convencions d’empresa. Que un dels edificis més emblemàtics de Sitges, com és el Palau Maricel, estigui tancat al públic genera més d’una frustració entre els visitants que passen pel davant. Per aquest motiu, la directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella, ha decidit programar visites guiades els diumenges al migdia: amb l’objectiu d’oferir una nova activitat de turisme cultural, difondre el patrimoni arquitectònic i facilitar la (re)descoberta d’un edifici del qual es compleixen cent anys de la seva construcció.

Les visites al Palau Maricel s’efectuen cada diumenge en dos torns: a les 12 hores en català i a les 13h en castellà. La campanya va començar el 20 de genr passat i es mantindrà fins el 30 de juny. Una mitjana de vint persones participa en cada visita, a la qual cal reservar prèviament al 93 894 29 69, si bé, sempre que hi hagi places lliures, s’accepta apuntar-s’hi minuts abans que comenci l’itinerari. El públic majoritari és el català, tot i que també n’hi ha de la resta de l’Estat i de països com França o Rússia. La varietat, però, és la nota predominant, ja que hi ha des de parelles joves i estudiants fins a famílies senceres o grups de gent gran.

La visita comença al Racó de la Calma, just a l’entrada principal del Palau. Allà s’hi explica la història de l’edifici i la de les personalitats que hi estan estretament vinculades: Ramon Casas, Miquel Utrillo i, sobretot, Charles Deering, el multimilionari nord-americà que va encarregar la seva construcció. La primera part del recorregut continua per l’avantsala –on llueixen els esmalts francesos i les ceràmiques–, el majestuós Saló d’Or, la capella de la Verge de Montblanc i les assolellades terrasses, on els visitants aprofiten per conèixer la part del darrere de l’edifici, des de la qual es pot veure la Fundació Stämpfli, el Mercat Vell o l’Ajuntament.

L’itinerari es reprèn al claustre, un espai idílic de vistes excepcionals en què s’obsequia els presents amb una copa de cava. La majoria treuen les seves càmeres o mòbils i retraten l’excepcional vista que ofereix el Mediterrani des d’aquest balcó privilegiat. La ruta segueix fins arribar al Saló Blau, decorat amb fotos antigues del Palau Maricel de l’època en què Charles Deering hi vivia. Finalment, el recorregut acaba a la porta de Santa Caterina, coneguda popularment com la dels Gegants, on hi reposa l’escultura original d’El Greco impulsada per Santiago Rusiñol el 1898.

Més enllà de coneixements històrics, la visita guiada és una oportunitat excel·lent per apropar-se de ben a prop les interioritats del Palau, la bellesa dels seus racons i les obres d’art que atresora. Fins i tot, alguna anècdota, com ara que no va ser bombardejat durant la Guerra Civil gràcies a què hi onejava una bandera nord-americana.

Les visites guiades duraran encara un mes i mig i empalmaran amb el Sitgestiu Cultural, que, fins ara, constituïa l’única oportunitat de conèixer el Palau a través d’un recorregut guiat i comentat. El Sitgestiu Cultural d’enguany també oferirà aquesta possibilitat. L’entrada per a les visites, que val 6,50 euros, també inclou l’accés gratuït al Museu Romàntic i a la Fundació Stämpfli.

La sortida cultural a Girona exhaureix totes les places

beta — Tue, 07 May 2013 08:18:05 +0000

El Consorci del Patrimoni de Sitges ha organitzat un sortida cultural a Girona, el proper dimecres 15 de maig, en motiu de l’exposició Girona: Temps de flors, que celebra durant aquest mes de maig la ciutat. 63 persones participaran en l’excursió, que fa setmanes que va exhaurir totes les places disponibles.

La sortida té com a principal destí la reconeguda exposició floral de Girona, que enguany celebra la 58a edició i que llueix entre l’11 i el 19 d’aquest mes. L’Exposició disposa de 145 espais florals repartits en 84 patis, 51 exposicions i 10 jardins degudament engalanats.

La visita, però, aprofitarà per efectuar un recorregut per alguns dels espais de major interès de la capital gironina, com la catedral, el Call jueu, els Banys àrabs o els Jardins de la Francesa, a més d’altres espais del Barri Vell. L’excursió permetrà familiaritzar-se amb llegendes com el Cul de la lleona i la Bruixa, entre d’altres.

La sortida cultural a Girona és la segona que realitza enguany el Consorci del Patrimoni de Sitges, que el passat mes d’abril va organitzar una ruta cultural per les exposicions més rellevants del moment a Madrid, entre les quals Luces de Bohemia, que tot just ha tancat a la Fundació Mapfre i en la qual hi havia dos olis de Santiago Rusiñol del fons del Cau Ferrat, cedits per a aquesta ocasió per Museus de Sitges.

El Dia Internacional dels Museus convocarà activitats per a tots els públics

beta — Thu, 02 May 2013 10:02:30 +0000

El Dia Internacional dels Museus tornarà a ser, per segon any consecutiu, una font d’activitats culturals a la vila. Museus de Sitges ha dissenyat un calendari variat, que pretén, d’una banda, apropar el Museu Romàntic i la Fundació Stämpfli i les seves respectives col·leccions al conjunt dels ciutadans i, d’una altra, contribuir a la programació cultural amb activitats que abasten diferents disciplines de les arts.

La celebració del Dia Internacional dels Museus es fa cada 18 de maig. El fet que enguany sigui dissabte ha permés a Museus de Sitges elaborar un programa ric i variat, que se celebrarà també el dia abans.

Divendres, la celebració es concentrarà al Palau Maricel, on a les 18 hores, es presentarà el llibre Nada es bello sin el azar, del galerista Artur Ramon, membre del Consell General del Consorci del Patrimoni de Sitges. A continuació, hi ha un concert de cant coral, a càrrec del grup Sitges Canta!, que interpretarà la funció A musical gift.

L’endemà dissabte hi haurà jornada de portes obertes, matí i tarda, tant al Romàntic com a la Fundació Stämpfli. A la tarda, es realitzarà una visita guiada per a nens i nenes al Romàntic, on es mostrarà els interiors i característiques de l’edifici de Can Llopis, amb especial incidència de la col·lecció de nines de Lola Anglada.

Al vespre del mateix dissabte, l’atenció es traslladarà al Palau Maricel, ja que hi haurà una visita guiada, que finalitzarà amb una copa de cava, sota prèvia reserva (93 894 29 69). Totes les activitats són gratuïtes.

El cartell que commemora el Dia Internacional dels Museus està presidit per un dels vitralls del Cau Ferrat recuperats en els darrers mesos i que tornarà a lluir la seva esplendor un cop el museu obri de nou, aquest 2013. Aquesta imatge anuncia la recta final de les obres de reforma del Cau Ferrat i el Maricel, executada finalment sota criteris de protecció dels elements patrimonial i de projecció de les col·leccions.

Programa d’actes

Presentació del llibre
Nada es bello sin el azar, d’Artur Ramon
Dia: Divendres 17 de maig, 18 hores
Lloc: Palau Maricel

A musical gift
Concert de la coral Sitges Canta!
Dia: Divendres 17 de maig, 19 hores
Lloc: Palau Maricel

El secret de les nines
Visita guiada per a nens i nenes
Dia: Dissabte 18 de maig, 17 hores
Lloc: Museu Romàntic

Visita noctura al Palau Maricel
Amb copa de cava
Dia: Dissabte 18 de maig, 20 hores
Lloc: Palau Maricel
Reserves al 93 894 29 69

Totes les activitats són gratuïtes

Abril 2013 | Mare de Déu dels Mariners

beta — Mon, 29 Apr 2013 17:58:12 +0000

- Pietat o Mare de Déu dels Mariners, de Pere Jou (Barcelona, 1891 – Sitges, 1964).
- 1947.
- Fusta de pi de Flandes i de til·ler, tallada i policromada.
- 130 x 110 x 110 centímetres.
- Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla (Sitges).

La Pietat és sens dubte una de les imatges més punyents de la iconografia cristiana. El tema, que no apareix en cap passatge dels Evangelis, ni tan sols en els apòcrifs, desvinculat doncs de qualsevol referència textual, és el resultat de voler mostrar la naturalesa humana de la Verge, la mare que desconsoladament i de forma íntima, solitària, plora la injusta mort del seu fill. Des del segle XIV, la imatge de la Pietat representa un model devocional molt estès, en el que la Verge sosté el cos mort del seu fill, abans d’entregar-lo a Josep d’Arimatea i a Nicodem per dipositar-lo al sepulcre. La Pietat pot considerar-se el corresponent figuratiu a l’Stabat Mater musical, construït sobre el text de gran eficàcia emotiva, atribuït al Papa Inocenci III i al monjo franciscà Jacopone da Todi, escrit en el segle XIII.

Pere Jou realitzà aquesta obra l’any 1947 per encàrrec de la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, mitjançant una subscripció popular. Sabem que l’escultor ja hi treballava el mes de març i que la donà per acabada el mes de setembre. Per a la seva elaboració la confraria entregà a l’artista fustes de pi de Flandes, procedents d’una vella premsa antigament situada davant de la platja, “un vetusto lagar suburense”, tal com apareix a L’Eco de Sitges d’aquell any. De ben segur es tracta d’una premsa de vi que es trobava a Can Falç, el propietari de la qual era un bon amic de l’escultor. Els rostres de la Verge i del Crucificat són de fusta de til·ler, una fusta amb menys vetes i més adient per a la realització de detalls. Un cop acabades les obres d’embelliment de la capella on s’havia de situar, iniciades el gener de 1948, la imatge, ja situada en el seu lloc definitiu, fou beneïda el 22 de febrer següent.

Podem situar doncs aquesta obra, més coneguda a Sitges com la Mare de Déu dels Mariners, dins la maduresa artística i vital de l’escultor. En la seva execució, l’escultor mostra un important nivell en l’art de la talla de fusta. Aquest ofici, que ja havia practicat des de jove, és aquí posat al servei d’una obra d’importants dimensions i força complexa estructuralment. A aquest nivell, l’escultura està composada per una base de forma rectangular, on s’adhereixen tres grans blocs de fusta i, a partir d’aquests, hi ha diverses parts afegides, com les mans de la Verge o el braç dret de Jesús. Dos anys abans, Jou havia realitzat les tres imatges de sants franciscans per a l’església dels Caputxins de Sarrià a Barcelona, una d’elles, la de sant Antoni de Pàdua, de quasi 2 metres d’alçada.

La Mare de Déu dels Mariners mostra les qualitats de tallista del mestre Jou, un art gens comú en els escultors del seu temps, que rarament practicaven la talla directa, una tècnica complexa relacionada amb la fusta que quasi havia desaparegut. La gran tradició hispànica de l’escultura renaixentista, barroca i neoclàssica que el nostre escultor coneixia molt bé, havia donat pas ja feia temps a la producció d’imatgeria amb pastes de fusta o guix, com la de la coneguda i molt activa manufactura de sants d’Olot. Per aquest motiu, l’important nombre d’imatges per al culte que es realitzaren a Catalunya després de la Guerra Civil, un exemple de les dimensions i la qualitat de la Pietat sitgetana, és un cas molt original dins el panorama artístic català del seu temps.

La Mare de Déu dels Mariners va ser restaurada el passat any 2012 en els tallers de restauració dels museus de Sitges, quan ha complert ja els 65 anys. Al llarg d’aquest temps, la seva utilització anual en la processó del Divendres Sant i la seva exposició als agents climàtics i als factors biològics, havien causat alguns importants danys en l’obra.

Les principals causes ambientals que han afectat l’escultura són les fluctuacions tant de temperatura com d’humitat, la presència de partícules sòlides (pols) en l’ambient i l’efecte d’elements circumstancials, com poden ser ciris i llantions, que han enfosquit la policromia. Derivat d’aquestes causes ambientals, l’obra presenta fissures i clivelles, a més d’un enfosquiment generalitzat de la policromia i els daurats, així com taques de cera situades principalment a la base de l’escultura. Quant als motius biològics, aquests són deguts a l’atac del suport per insectes xilòfags (corcs). Tot i que hi ha presència d’aquests insectes, l’atac es pot considerar lleu, ja que tan sols afecta a la base.

I com a darrera causa, cal destacar l’activitat humana amb la incorporació d’elements estranys a la base (claus), una puntual però important abrasió i desgast de la policromia, derivada de neteges massa agressives, i la presència de petites pèrdues i ratllades.

El procés de restauració va suposar un important treball de documentació fotogràfica i l’elaboració de la corresponent fitxa de restauració. Pel que fa a la intervenció pròpiament dita, en primer lloc es va dur a terme una consolidació de les pèrdues i fissures, per continuar amb la desinfecció del suport a partir de la injecció de l’insecticida adient. Tot seguit es van adherir les parts fragmentades. El següent pas, el més llarg pel que fa a la seva durada en el temps, fou la neteja de la policromia i dels daurats. Un cop finalitzat aquest, es va realitzar un envernissat general de tota l’obra. Posteriorment, es van efectuar reintegracions del suport, per tal d’anivellar les pèrdues amb la capa original i, després del assecatge pertinent, es va procedir a la reintegració pictòrica de les parts refetes. Per acabar, es va aplicar una nova capa de vernís per tal de protegir i unificar la totalitat de la talla.

Ignasi Domènech i Vives
Pep Pascual i Peris