1 Oct 2010
Museu Cau Ferrat
Temporalment tancat per obres de remodelació
C. Fonollar, s/n. 08870 Sitges. Telf. 93 894 03 64
Santiago Rusiñol, l’art com a sacerdoci
Tot i que s’inaugurà com a museu l’any 1933, el Cau Ferrat existeix des de finals del segle XIX, quan Santiago Rusiñol, el seu creador, adquirí dues cases de pescadors que s’aixecaven en aquest lloc i les convertí en un nou edifici que li serví alhora de taller i habitatge, i en el qual conservà les seves col·leccions artístiques.
Pintor, narrador, col·leccionista, viatger incansable i curiós impenitent, agitador cultural, dramaturg d’èxit, arqueòleg aficionat, periodista i, per damunt de tot, capdavanter del moviment modernista, Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) fou un personatge intel·lectualment polièdric i vitalment apassionat. Un personatge que concebia l’art com un sacerdoci i l’artista com l’escollit predestinat al sacrifici de viure del seu ideal fins a les últimes conseqüències.
De Sitges estant, Rusiñol va difondre la teoria de l’Art Total, de l’art entès com una nova religió. La celebració de les Festes Modernistes (1892-1899), l’edificació del mateix Cau Ferrat (1893-1894) i la inauguració del monument a El Greco (1898) convertiren Sitges en la Meca del Modernisme i Rusiñol en el summe pontífex d’aquest nou moviment artístic i cultural.
El Cau Ferrat o el temple de l’Art
Rusiñol convertí el Cau Ferrat en el temple de l’Art per excel·lència. Un temple obert a tots aquells devots i pelegrins que anaven pel món a la recerca de la Bellesa. Des del mateix dia de la seva inauguració, va quedar clar que el Cau tenia molt més de santuari que no pas de vivenda. La intenció última de Rusiñol fou la de crear al seu voltant un espai vital i íntim fet a la seva mida.
El Cau esdevingué així un dels cenacles predilectes de la bohèmia de fi de segle catalana. Per les seves estances desfilaren una llarga llista de personatges de l’època, des de Joan Maragall i Emilia Pardo Bazán fins als músics belgues Eugène Ysaye i Ernest Chausson, passant per Àngel Guimerà, Benito Pérez Galdós, Ángel Ganivet, Manuel de Falla, etcètera.
Les col·leccions del Cau
A més dels dos Grecos comprats a París per Rusiñol, el Cau té molts altres atractius. La col·lecció de ferros que conté és una de les millors d’Europa, amb més de vuit-cents objectes que ens permeten resseguir la història d’aquest art des del segle XII fins al XIX. Bona part de les peces són d’origen català, si bé n’hi ha de castellanes, franceses i centreeuropees.
Una altra col·lecció notable és la de vidres, adquirida per Rusiñol en dos moments diferents de la seva vida: el conjunt de vidres moderns els comprà el 1902 a Alexandre de Riquer, mentre que la col·lecció de vidres arqueològics fou el resultat d’unes excavacions fetes a Eivissa el 1913.
També és molt variada la col·lecció de ceràmica, amb més de dues-centes peces dels segles XIV al XIX procedents dels principals obradors de Catalunya, el País Valencià, Castella, Aragó, Andalusia i Múrcia. Mobles i escultures integren una altra petita col·lecció, amb algunes peces excepcionals.
La col·lecció de pintura i dibuix és una de les que més interès desperta entre els visitants. D’una banda, perquè aplega les obres de Rusiñol que l’artista volgué conservar tota la vida i per les quals sentia una predilecció especial. I de l’altra, perquè hi són representats molts dels principals noms de la pintura catalana del tombant dels segles XIX al XX: Ramon Casas, Pablo Picasso, Arcadi Mas i Fondevila, Isidre Nonell, Hermenegild Anglada-Camarasa, etcètera.
