5 Oct 2010
Palau Maricel
C. Fonollar, s/n. 08870 Sitges. Telf. 93 894 03 64
Charles Deering i Miquel Utrillo
La construcció del conjunt monumental de Maricel, entre 1910 i 1916, transformà la fesomia del nucli antic de Sitges i li atorgà una marcada personalitat que s’ha mantingut fins als nostres dies. Maricel fou possible gràcies a dos homes singulars: l’industrial i col·leccionista nord-americà Charles Deering (Paris, Maine, 1852-Miami, 1927) i l’enginyer i artista Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 1862-Sitges, 1934).
La història de Maricel començà la tardor de 1909, quan el pintor Ramon Casas portà Deering a Sitges. Al nord-americà li agradà tant el poble que de seguida pensà a construir-s’hi una residència i demanà a l’artista que li cerqués una casa prop del Cau Ferrat. Davant la impossibilitat de fer-se càrrec del projecte, Casas li presentà el seu amic Miquel Utrillo perquè en tingués cura.
Utrillo aviat esdevingué l’home de confiança del milionari i el 1910 fou el mitjancer en l’adquisició de l’antic Hospital de Sant Joan Baptista, que Deering comprà a l’Ajuntament de Sitges per 40.000 pessetes. L’any següent Utrillo convertí l’immoble en una casa senyorial que embellí amb elements ornamentals de diferents èpoques i procedències.
Acabada la reforma del conegut com a Maricel de Mar, Deering adquirí les cases de la banda nord del carrer de Fonollar i també d’altres situades al carrer de Sant Joan i a la plaça de l’Ajuntament. De 1912 a 1916, Utrillo hi aixecà el Maricel de Terra i el comunicà amb l’altre a través d’un pont sobre el carrer de Fonollar.
Col·leccions de gran valor
L’afany col·leccionista de Deering obligà Utrillo a viatjar per tota la Península, a la recerca d’elements procedents de l’enderroc de diversos edificis religiosos i civils, els quals foren incorporats a les façanes de Maricel. Sota la direcció d’Utrillo, intervingueren en la construcció un nodrit estol d’artesans i artistes, entre ells l’escultor Pere Jou, que el 1915 vingué a Sitges per realitzar una cinquantena de capitells que decorarien portes i finestres del nou edifici i que, encara avui, són un dels seus principals atractius.
Pel que fa a l’interior, Deering convertí Maricel en un autèntic museu. Les seves excepcionals col·leccions incloïen, entre altres peces, quadres d’El Greco, Zurbarán, Goya, Mir, Casas i Sunyer; escultures de Clarà, Llimona i Casanovas; murals de Sert; retaules com el Sant Jordi de Bernat Martorell, joia de l’art quatrecentista català; segells assiris, bronzes xinesos i nombrosos mobles i tapissos de gran valor històric.
Deering sojornà diverses vegades a Sitges, fins que el 1921, de manera sobtada i per causes no esclarides, abandonà el Maricel i s’endugué les obres d’art que hi havia anat aplegant. De res no va servir el multitudinari homenatge de tots els sectors socials del poble congregats davant de Maricel. Finalment, les col·leccions foren embalades i transportades amb camions fins al port de Tarragona, des d’on partiren cap als Estats Units. Avui dia, bona part d’aquestes es troben a l’Art Institut de Chicago.
Salons i terrasses
La planta noble del Palau Maricel presenta dos salons de gran bellesa: el Saló d’Or i el Saló Blau, cadascun d’ells amb la seva particular decoració. Concebuts per a l’ús públic, han estat condicionats per a recepcions, conferències i tota mena d’actes protocol·laris.
També són dignes de visitar les terrasses i el claustre, situats dalt de tot de l’edifici i que esdevenen un privilegiat mirador sobre la Mediterrània.
