5 Oct 2010
Museu Romàntic
C. Sant Gaudènci, 1. 08870 Sitges.
Telf. 93 894 29 69
De casa senyorial a museu
El Museu Romàntic es troba ubicat a l’antiga casa Llopis, construïda el 1793 fora del recinte medieval emmurallat i, durant molts anys, una de les mansions més senyorials del nou eixample sitgetà. En ella visqueren diverses generacions dels Llopis, nissaga sitgetana d’origen mariner que ascendí en l’escala social gràcies a l’acumulació de terres i al comerç de vins i aiguardents.
Can Llopis assolí el seu màxim esplendor durant el segon terç del segle XIX, quan l’amo de la casa era Bernadí Llopis i Pujol (1814-1891), un dels personatges més influents i apreciats del Sitges vuitcentista. En aquell temps als baixos de la mansió hi havia instal·lada l’oficina de correus de la vila, tal com ho demostra la bústia en forma de lleó amb la boca oberta que hi ha al costat de l’entrada principal.
L’any 1935 l’últim hereu de la família, el diplomàtic Manuel Llopis i de Casades (1885-1935), cedí la casa pairal a la Generalitat de Catalunya perquè fos convertida en museu. La Guerra Civil va interrompre el procés, fins que el 1943 els seus marmessors oferiren el llegat a la Diputació de Barcelona. Després d’un seguit de reformes, el 1949 s’obriren al públic les sales de la planta noble i, més endavant, les de la planta baixa, el jardí, la bodega i la biblioteca.
Un passeig pel segle XIX
La sobrietat decorativa de l’exterior de l’edifici contrasta amb el seu bigarrat interior, que permet al visitant fer un salt enrere en el temps i submergir-se de ple en l’ambient quotidià d’una família benestant del segle XIX.
Al llarg de les diferents sales de la planta noble (la sala de música, el saló de ball, el menjador, les alcoves) se succeeixen mobles de diversos estils, pintures murals, porcellanes de Saxònia, vidres de Murano, cristall de Bohèmia, instruments musicals, rellotges i nombrosos objectes d’ús personal. Així mateix, es pot veure l’evolució dels diferents sistemes d’enllumenat que existiren en el segle XIX, des dels llums d’oli fins a l’aparició de la il·luminació per gas.
La galeria del primer pis i el jardí són dos dels espais més atractius i evocadors de la casa. A la galeria s’hi poden veure dos panys de paret decorats amb escenes infantils, i en el paviment, un Bis Bis d’època napoleònica, un joc format per quaranta-nou rajoles policromades, amb el qual els Llopis i els seus convidats mataven el temps.
També mereix especial atenció el celler, on els Llopis elaboraven la seva famosa malvasia. Avui dia, l’Hospital de Sant Joan Baptista és el propietari de la marca i de les vinyes llegades per l’últim hereu de Can Llopis, amb la condició que la institució mantingués el conreu i la qualitat de la malvasia sitgetana.
Les nines de Lola Anglada
El segon pis del Museu Romàntic, destinat antigament al personal de servei, allotja des de la dècada de 1960 la curiosa col·lecció de nines de l’escriptora i il·lustradora barcelonina Lola Anglada (Barcelona, 1892- Tiana, 1984), que la donà perquè fos instal·lada a la casa Llopis. La col·lecció aplega més de quatre-centes nines de diversos països. La més antiga és del segle XVII, i la resta, dels segles XVII i XIX. Són nines de fusta i de paper maché, de porcellana, i també n’hi ha algunes de mecàniques dotades de música i moviment.
La col·lecció de Lola Anglada no és el resultat de la vocació de trobar la peça única, sinó fruit d’un afany sentimental de recuperar en els gestos i vestits d’aquestes nines les formes de vida perdudes de la societat del segle XIX.
